P- UUUUH PEEERO QUE ES AIXÒ???”
Acaba de dir el pastelito, que està a la galería… Jo que estic al menjador, m’espanto. L’ultim cop que va dir aquesta frase, teníem una “cucaracha” del tamany d’un dit gros del peu, ofegada al cubell de fregar. Era tant gran la tía, que tenia fins i tot la boca oberta. Fastigós, molt sorprenent. Tant, que no la vam treure fins passats 4 dies perque tothom la veiés.
X- “Que passa pastelito???”
P- “Mira! Que es aquesta pilota???”
I em treu una pilota, que més que pilota, té forma d’una gran patata imperfecta d’aquestes plenes de bonys, però gran. Molt gran!
X- “No ho sé, seràn kleenex, no?”
P- “Home però… tants? Ademés… Mira… És com negre per dintre”
I comença a obrir la patata imperfecta…
X- “Doncs no ho sé… Fa pudor?”
P- “Mmm… No… Aaala, mira… (llegeix) juuunio… Ostiii!!! Es el contracte que havíem perdut!!”
Jajaja! Resulta que hem llogat una casa rural per passar les vacances aquest estiu, i havíem perdut el contracte… Doncs ja està, ja l’hem trobat!!! :D