Categories
Coses de la vida

Això és un post que li diuen “Anotació”

Això és un post que li diuen “Anotació”. Mira que bé. -_-‘

Categories
Coses del blog

Coses del blog

Aquest blog està com preparat per fer varios “tipus de posts”… quan escric em deixa triar entre:

  • Estàndard (suposo que serà el típic post)
  • Anotació (un postet?)
  • Enllaç (això deu ser per si trobo una web interessant i em fa gràcia posar-la però mandra escriure algo més)
  • Galeria (per unes cuantes fotos??)
  • Estat (uhm… deu ser allò de “aburrido”, “triste”, “peresoso”… XD)
  • Citació (pinta que és allò de posar una frase rollo “Si voler és poder, volar és podar!” i et quedes tant panxo.
  • Imatge (pos eso, una foto… deu servir per tires còmiques??).
Aquests dies aniré fent proves, a veure com queda cada format. Xèniaaaaaaaa!! Tu fes el mateix, ok?? A veure com ens queda el xiringuito! A més, d’aquí a poc el començaré a fer més cuco! :D
Apa, a continuació faré un post “Anotació”, a veure com queda… hehehe!
Categories
Coses de la vida

Bon dia!

Saps quan t’acabes de mudar a un pis nou i estás tant content? Això em va passar al mudar-me a Gràcia! Aquelles ganes de saludar als veins, a la panadera, al del parking, al chino del basar, al “paki” que ven “paki-birres”… A tots! I d’explicar a tothom que ara vius aquí, i que ja formes part del seu entorn! No ho fas perque no pensin que estàs tarat tampoc, però si que els hi ensenyes el teu somriure més gran que tens! :D
 
Doncs algo semblant sento també ara, que re-obrim la paradeta del dvg!! Saps quan escoltes una cançó a la radio que t’encanta pero fèia molt de temps que no escoltaves? O quan vas a dinar a casa una amiga, i té aquell postre que fa tants anys que no tastaves? O quan et ve un proveïdor i et presenta aquell punxó que fèia tants anys que no agafaves? O quan parles amb algú i et recorda el nom d’aquells dibuixos que de petit tant miraves? És enyorança, emoció, i felicitat tot barrejat!
Categories
Reflexions

El resucitem?

Després de 5 anys, rebo un mail de la Xènia, en el que em posa al dia de la seva vida, i acaba dient (com qui no vol la cosa):

Has abandonat el deuvosguard? El resucitem?

Ei, doncs perquè no? Després de tot, els blogs no moren. Només queden en una mena de estat criogènic, rollo Walt Disney, però en qualsevol moment es poden descongelar. Que és precisament el que estem fent en aquests moments…

No sé ben bé per on aniran els tiros, però la meva intenció ve a ser tornar a escriure el que em passi pel cap. De moment només això… pensaments! Ni dibuixos, ni còmics, ni llibres, ni tias buenas. De moment només això… pensaments! I després… ja veurem! ;)