Treballo a la mateixa empresa desde fa 8 anys. He treballat en diferents empreses (tot i que no tantes com en Jun!), però mai tant de temps en la mateixa.
Tot evoluciona: un nen, un curs, una flor, un problema, un cotxe… I una feina també! L’entorn canvia, la crisis apreta, els directors dels diferents departaments son sustituits per uns altres directors, les estrategies queden obsoletes, etc, etc, etc… Algú va dir algun cop “Si quieres resultados distintos, no hagas siempre lo mismo”, i aquesta frase ens ha captivat.
Tenim un equip de valors, format per gent de diferents departaments, que ha creat els happy minutes! Que son? Doncs son un espai de temps (de 20 minuts) on ens mostren (de formes molt originals!) els valors que són importants per tenir éxit, i on podem parlar i relacionar-nos amb la gent de tots els departaments mentre esmorzem pastissos, café amb llet, suc de taronja i croissanets.
Doncs bé! Aquest espai de temps, és 1 cop al mes, a les 10,30h del matí i normalment en divendres; i ahir vam tenir el plaer de poder gaudir-lo!
Els llums de tota l’empresa s’apaguen, el projector s’encén i la cançó més optimista de Macaco, comença a sonar! Tots ens aixequem i caminem fins al projector, i, amb els pèls de punta, mirem el videoclip com si no l’haguessim vist mai.
El valor d’aquest mes és: atrevir-nos! Cal ser atrevit per provar coses noves sense tenir por. Els coordinadors de l’equip de valors ens reparteixen a cadascú un gorro de Papa Noel, un espantasogres i una bossa de basura de color vermell o verd. Després ens fan fer dos grups, els vermells a una banda i els verds a una altra, i finalment han tret una xuleta gegant amb una nadala escrita amb 3 colors. “Els verds cantarán quan toqui la frase verda, els vermells cantarán quan toqui la frase vermella, i tots cantarem junts quan toqui la frase negra”, ens han dit.
“Preparats? Unaaaa, doooos, i tres!” Sorprenentment tothom s’ha posat a cantar! Fluixet, això si, però se sentia una remor important!!! Després hem rigut, ens hem auto-criticat, i hi hem tornat un cop i un altre. El sentiment de grup ha sigut molt maco, tots vestits amb aquelles bosses de basura del mateix color, i amb aquell gorro blanc i vermell amb la bola blanca a la punta, fèiem molt de goig! No sé si estàvem guapos o ridículs, però en qualsevol cas, fèiem molt de goig!
És admirable que aquest equip ens ofereixi l’oportunitat d’alliberar-nos de la rutina i d’instruir-nos d’aquestes formes tant especials i divertides cada mes. Quan pensàvem que haviem sigut tots molt atrevits, ha passat una cosa que ens ha demostrat que encara no ho havíem sigut prou.
L’alarma d’incendis de tot l’edifici i tot el polígon industrial ha començat a sonar i hem hagut de sortir correns ordenadament del edifici, cap a la nostra zona de seguretat, que és al mig de la rotonda. Cada any (més o menys) tenim simulacres d’incendi d’aquest tipus perque no se’ns oblidi com hem de sortir i on hem d’anar.
Allà a la rotonda hi havia l’ambulancia i molta gent de totes les empreses del voltant. Quan hi hem arribat tots i, després de que la persona encarregada de contar-nos i comprovar que no faltés ningú, ho ha fet, l’equip de valors s’ha posat en marxa de nou, ha tret la xuleta gegant perquè tothom la veiés i… “Unaaaaa, doooooooooooooooos, i tres!!!”. De nou ens hem posat a cantar la nadala. Aquest cop, entre el subidón d’adrenalina i la rasca que fotía, no hi havia veus fluixetes, tothom s’ha posat a cantar amb energía i força, i no només cantar, sinó que també a ballar i a moure el cos!
Tothom ens mirava, ens feia fotos, vídeos, ens preguntava de quina empresa som, i finalment s’han unit també a cantar amb nosaltres!!!
Un cop més, m”he sentit molt afortunada de formar part d’aquesta empresa. Gràcies companys!!!