Hi havia una vegada, un home que es deia Jaume i que vivia sol, amb la grata companyia del seu rossinyol cantaire. Era un rossinyol molt i molt alegre que cantava dia i nit alegrant totes les habitacions del pis en el que vivien.
Un bon dia assolellat de juliol, en Jaume va decidir treure la gavia al petit balcó que hi havia al pis, perquè al rossinyol li toqués una mica el sol i pogués gaudir del aire fresc del carrer. En aquell moment, un colom que l’observava desde l’arbre de davant, va volar fins al balcó, va caminar fins a la gavia, va parlar amb el rossinyol, va marxar, i el rossinyol va deixar de cantar.
En Jaume, al veure tota l’escena, es va preocupar i va preguntar un cop i un altre al rossinyol perquè havia deixat de cantar, però el rossinyol no contestava. Li va posar més menjar, li va posar més aigua, fins i tot el va portar al veterinari. No hi havia cap explicació, no estava malalt, no tenía gana, i tampoc tenía set. Només li quedava una opció: anar a veure al Rei Salomón.
El Rei Salomón, era un rei molt poderós perquè podía comunicar-se amb tots els animals del món, de manera que va agafar la gavia amb el seu rossinyol, i li va fer aquesta consulta: “Podría preguntarli al meu rossinyol perquè ha deixat de cantar?”.
El Rei Salomón li va preguntar al rossinyol, en el idioma dels ocells, perquè havia deixat de cantar, i el rossinyol li va dir: “Jo abans era un ocell lliure, volava i volava pel cel, fins que un dia, em van caçar i em van posar en una gavia. En aquell moment em vaig començar a queixar dia i nit perquè em tornessin a deixar lliure, fins que un dia, un colom va venir al balcó i em va dir que els laments que expresso son els que em fan estar aquí dintre tancat, i vaig decidir no tornar-me a queixar mai més.”
En Jaume, va decidir deixar el seu rossinyol en llibertat.