Arxiu de l'autor: Jun

Arbre de Nadal

Arbre de Nadal

L’altre dia em ve el Jan tot emocionat a casa, dient que han après una cançó nova: L’arbre de Nadal.

Sempre que ve tan emocionat per una cançó, la busquem a Internet. Normalment a YouTube estan totes. Totes… menys el coi de cançó de l’arbre de Nadal. Com que mai s’en recorda de la lletra ni de res, començo a buscar “Arbre de Nadal” , i a posar-li totes les cançons que trobo… i res. Cap és la cançó que han cantat al cole. Llavors començo a buscar variacions… penso a veure si és la de “Oh, arbre Sant”, però tampoc. No hi ha tu tia.

…i el Jan enfadat perquè no trobem la cançó “tan divertida”…

Vaig estar com tres quarts d’hora buscant la cançó dels nassos, escoltant vídeos i més vídeos de pares que graven als seus fills cantant, d’obres de teatre de nens de primària, i de tota mena de cantajuegos, grups d’animació infantil i tot el que se’m passa pel cap. I res. I el Jan cada cop més frustrat.

Passo a interrogar-lo, a veure si se’n recorda d’alguna cosa més de la cançó… com continua o algo… lo que sigui… el ritme? Ni idea? La lletra? Ni idea.. Alguna paraula? Alguna cosa que digui la cançó??? Una pista, si us plau!!

I sí… finalment se’n recorda. “Algo t’una tia Pepa”… Tia Pepa??? La mare que el va parir! Hahaha!

Arbre de Nadal,
Matarem al Gall,
I a la tia Pepa…
N’hi donarem un tall.

Tingues fills i estaràs distret.

 

Oficina compartida

Déu vos guard!

Treballo des de casa, i el tema té la seva gràcia. Sobretot perquè la feina em cau aprop de casa. És lo que té.

Però ara que tinc dos fills, cada vegada és més difícil ser productiu. I per això he decidit agafar una oficina compartida. Rollo pis d’estudiants, però versió “oficina”. El tema estaria en compartir les despeses amb  tres persones més. Calculo que només posant uns 200€ cadascú podem pagar lloguer, aigua, llum i Internet.

La oficina és a Mataró, i de aquesta pinta:

 

cowm

Com veieu, és la mar de cucarratona. Té dos grans despatxos i una sala de reunions rollo “peixera” al mig. Apart, un parell d’altells, un WC i un mini magatzem per a guardar els trastos.

Algun interessat?

Bici el·líptica

Bici el·líptica

Va arribar divendres, i fins diumenge encara tenia agulletes només per muntar-la. No se perquè, però em pensava que tot plegat seria més fàcil. Però res més lluny de la realitat, em va costar un huevo. Si mai heu muntat un moble de IKEA, no és RES comparat amb una bicicleta el·líptica del Decathlon. Les instruccions són de pena. No s’entén cap dibuix, perquè els cargols i les rosques els fan tant petits que tots semblen igual.

En fi, espero que ara l’amortitzem fent molt d’exercici. Ja us explicaré. La Xènia diu que la que van comprar la van muntar, i encara està allà, fent de florero. Un florero molt gros, això sí.

Feines

He treballat de taaantes coses… que sempre he volgut fer un llistat i mai he trobat el moment… a veure si em surt tot:

  1. Programador de webs
  2. Professor de JavaScript
  3. Monitor d’Esplai
  4. Animador infantil
  5. Dissenyador Flash
  6. Gerent de Resturant
  7. Caixer (de caixa d’Estalvis)
  8. Professor de informàtica
  9. Venedor de pisos (Don Piso)
  10. Gerent d’una empresa d’excavacions
  11. Escriptor
  12. Guionista, tècnic de so i locutor de ràdio
  13. Socorrista
  14. Consultor de Marketing Online
Em deixo alguna cosa… ja aniré ampliant…. i cada professió es mereix un post… ja els aniré penjat ;)

Escriure

“M’encanta escriure”. M’ho ha dit la Xènia fa una estona en un mail. “I a mi també”, he pensat. I tant que m’agrada!

Cada escriptor te la seva propia metodologia. Jo, quan començo a escriure un llibre, primer necessito saber que tindré temps per escriure’l tot. Un pont, unes vacances, un any sabàtic… el que sigui, però he de saber que no el deixaré mitges.

Després em faig un esquema de com anirà la cosa. Un esbós molt lleuger, tan sols un “índex” en el que resumeixo el capítol en una linea o idea, i m’asseguro que la hitòria té un bon equilibri i ritme.

I començo a escriure….

Ah, sí… escriure és com una mena de màgia. Tan sols has de decidir el que vols que passi, i en el teu petit univers, passa. Un univers sense normes, en el que tot pot passar. Només ho has d’escriure. I automàticament, tot passa. Si vols un personatge lleig i dolent que viu en un apartament tronat de Vilassar de Mar, el tens! Si vols un cargol content que viu a un bosc amb la idea de muntar un circ, també el tens. I si vols una top model que després de esnifar la seva enèsima ralla de coca té una revelació i es fa budista, també la tens. Tan sols has de pensar i escriure.

I tot raja…

I tant que raja. Els personatges cobren vida i van sols. Jo en realitat només escric el que està passant, el que cada personatge fa en cada moment, segons la seva forma de ser. Quan escric, descobreixo la escena mentre passa, al igual que el lector. Els meus personatges van sols, jo només els “deixo fer”. I escric, i escric… no és estrany veure’m fer cares rares mentre escric. M’enfado, somric, “frunzo el ceño”, etc. I es que quan els meu personatges viuen emocions, jo també les visc… :)

Durant les temporades d’escriptura, no tinc horaris… em llevo a les 5 del matí, o me’n hi vaig a dormir… tan se val. Ell meu dia no té horaris… quan escric. :)

…seguirá!

Això és post “Imatge”. A veure com queda :)

Rajola Déu vos guard!

Doncs tampoc ho veig taaaant diferent… no sé, no sé… apart del subtitol… Aquestes coses tant modernes, després no els hi acabes de trobar el què… no hi ha res com lo de tota la vida!!

Coses del blog

Aquest blog està com preparat per fer varios “tipus de posts”… quan escric em deixa triar entre:

  • Estàndard (suposo que serà el típic post)
  • Anotació (un postet?)
  • Enllaç (això deu ser per si trobo una web interessant i em fa gràcia posar-la però mandra escriure algo més)
  • Galeria (per unes cuantes fotos??)
  • Estat (uhm… deu ser allò de “aburrido”, “triste”, “peresoso”… XD)
  • Citació (pinta que és allò de posar una frase rollo “Si voler és poder, volar és podar!” i et quedes tant panxo.
  • Imatge (pos eso, una foto… deu servir per tires còmiques??).
Aquests dies aniré fent proves, a veure com queda cada format. Xèniaaaaaaaa!! Tu fes el mateix, ok?? A veure com ens queda el xiringuito! A més, d’aquí a poc el començaré a fer més cuco! :D
Apa, a continuació faré un post “Anotació”, a veure com queda… hehehe!

El resucitem?

Després de 5 anys, rebo un mail de la Xènia, en el que em posa al dia de la seva vida, i acaba dient (com qui no vol la cosa):

Has abandonat el deuvosguard? El resucitem?

Ei, doncs perquè no? Després de tot, els blogs no moren. Només queden en una mena de estat criogènic, rollo Walt Disney, però en qualsevol moment es poden descongelar. Que és precisament el que estem fent en aquests moments…

No sé ben bé per on aniran els tiros, però la meva intenció ve a ser tornar a escriure el que em passi pel cap. De moment només això… pensaments! Ni dibuixos, ni còmics, ni llibres, ni tias buenas. De moment només això… pensaments! I després… ja veurem! ;)