Categories
Coses de la vida

Fi d’any

Bueno, ja hi som! Que fem per fi d’any? Gran dubte trascendental que tinc / tens / te / tenim / teniu / tenen totes les persones de mig mon. Jo fa anys que vaig decidir que tant s’em en fot… quan lleguí llegarà… lo qie sigui serà!

La veritat es que segurament m’ho passi de tranquis a caseta, amb un bon sopar, postres, turrons i altres porqueries, al costat de la llar de foc, i jugant al Trivial Pirsuit (desfassat de fa 20 anys, com tots… “Grupo de musica español que…” Mecanooo. “Torero que…” El Cordobéees… “Político que…” Fragaaa -aquest encara hi és, però també està desfassat) amb ma germana, la nòvia, els pares, i sigui quin sigui el familiar proper o llunyà que s’apunti.

Que per sortir ja tinc 52 caps de setmana més… per cert, es veu que aquest cap d’any a Castelldefels la lien molt…

Categories
Coses de la vida

Virus dolents i el Sr. Gat

Mira que vai al tanto eh??? Pues avui he instalat l’actualització de l’Ad-aware i ha trobat 193 arxius dolentots! Pero si mai baixo arxius! Deu meu, ja no es pot ni navegar tranquil! Acabarem navegant amb guants! 193 arxius de spyware, d’aquells que et posen popups, barrs de búsqueda i tot de cosotes dolentes!

En fin, per contestar els cents i cents de cartes, emails i mensajes de botella que m’han enviat, preguntant-me l’origen del Dr. Gat, us passo LA VERITABLE HISTÒRIA DE JUN I EL SR. GAT. (Tatxan tatxaaaan… Música de mistèri…. emoción… intriga… dolor de barriga…) -per cert, avui si que tinc una mica de mal de panxa… diuen que hi ha una passa (sempre ho diuen, oi?… vas al mentge, i et diuen “si, es que hi ha una passa”…) Un día n’hauré de parlar més a fons… “bueno”, no m’enrollo més, aquí tà:

Categories
Coses de la vida

Opel Corsa

Categories
Coses de la vida

Situacions mítiques?

Per tal d’aclarar la situació mítica (crec que si, que ho pots posar a situacuions mítiques tranquilament), us il·lustro amb una! Estreno secció per postejar aquelles situacions mítiques que tots hem passat algun cop. El bloqueig de la Xènia davant l’entrepà m’ho ha fet pensar. És un típic bloqueig “ara que coi foto jo”, en el cual, saps perfectament que el pitjor que pots fer és bloquejar-te i no fer res, però és l’unic que fas.

Un dels meus moments preferits, és quant m’he fet el cafè amb llet… l’agafo, i surto de la cuina per anar a prende-me’l tranquilament a l’habitació… no falla: t’agafen unes ganes boges de fer un esternut! Saps perfectament que esternudaràs i que el teu cos es mourà (braç inclòs) i que et caurà tot per terra! Per molt que t’intentis concentrar, no hi ha res a fer. Esternudaràs igual, es mourà tot igual, i tindràs que anar a buscar una cel·lulosa (rollo paper de cuina) i netejar-ho. No hi ha res a fer. Sorry.

Típica situació mítica (digues-li típica?) quan a mitja nit, et despertes, i vols anar al lavabo. Evidentment, no encens el llum perquè no et vols desvetllar! Fins i tot tens un ull tancat. Així serà més fàcil tornar a dormir… entre una cosa i l’altre, et fots un hostiot contra la tauleta de nit-porta-llit-cadira-coidecosa, al DIT PETIT del peu. Sempre li toca al dit petit perquè és el més inofensiu i dèbil de tots. Dol. Dol mooolt, i saps que durarà uns 40 segons de mal horrorós, creixent exponencialment. Però no hi pots fer res. Aguanta’t i desvetlla’t.

En fin, espero que no us passi molt sovint.

Xènia… quin Fnac? Jo hi vag cada 2 x 3, a l’Fnac. Encara ens hi trobarem! Valga’m Deu! Y yo con estos pelos.

Categories
Coses de la vida

Ma germana i el metro

Ma germana m’en ha explicat una de fantàstica… obligada per posar al blog.

Metro de Barcelona, ma germana i un amic van a entregar uns projectes d’audiovisuals (aquelles carpetes típiques grans, mida DIN-A2, negres i blanques, imitant un màrmol, amb uns cordillets negres per tancar-les als laterals i a sobre, que tothom cobría de pegatines, oi?)

Van pilladíssims de temps, ja fan tard. Passen la T10, avancen, senten el soroll del metro, corren més i més. Salten els graons de l’escala de dos en dos, axafen les iaies, aparten als ciutadans, esquiven objectes, -pi pi piiiii- el metro que fa el sorollet que pira… arriben a l’andana… coooorren cap al metro, les portes es comencen a tancar…

En aquest moment, es podien fer moltes coses (correr més, parar-se, cagar-se en cristo…) , però fruit de la irracionalitat humana, i per causa d’un atac de ímpetu emocional, l’amic de ma germana, decideix sacrificar-se ell per salvar el projecte… atenció… desde l’andana, i veient que ell no arriba a temps, LLENÇA EL PROJECTE DINS DEL VAGÓ, quan les portes es tancaven, quedant ell a l’andana. El projecte s’ha salvat.

Evidentment, és clar, després de tal acte, tothom queda quiet, el tren engega, i marxa. Es fa el silènci… passen els corbs de l’Arale pel fons (babau, babau…) i comença a refelexionar… potser no ha sigut la millor opció, no? Ma germana va fer uns ulls com unes taronges, així -> OO’ i després va començar a riure, com una boja. Encara riu. Clar que el seu projecte no s’allunyava pel subsol de Barcelona…

Em pregunto la cara dels passatgers de DINS del vagó… mentre les portes es tancaven, una carpeta negra-blanca, mida gegant, amb cordillets i tos, fa acte de presència volant de la nada, i jau al mig del vagó, ara quieta, immobil.

Categories
Coses de la vida

Les claus

Estava jo tant feliç comprant fustes al BAUHAUS, i esquivant les noies que t’encolomen targetes… pago tot feliç i vaig al cotxe… obro el maletero… poso les fustes, així no caben… així si… uf, pesen molt… ja està! Tot ben posat, menys aquesta fusta, que la posaré al seient de darrera. Tanco el maletero. Vaig a la porta del seient de darrera, agafo le claus… ? No hi són. On son? Al maletero, ben tancades. Que no es perdin.

Resulta que el Ford Fiesta (el meu cotxe, casualment) NO te botonet ni palanca per obrir el maletero. Aquesta meravella de la ciència només s’obra amb el mando de la clau. I el mando de la clau, està DINS. I jo i la fusta, fora.

Truco al ’sogre’. Hola? Sogre? Mira que estic al Bauhaus com un capullu… i que m’he preguntat a veure si no tens més feina que venir a buscar-me per anar a casa, agafar la clau de recanvi i tornar? Serà divertit. Si? Merci… (sort que som veins, mateix numero, mateix pis, 1º 1ª – 1º 2ª)

Mentre arriba, intento utilitzar les meves armes de caco, i intento baixar la finestra des de fora… no ha servit de res… pero si hagués servit m’hagués preocupat amb la senzillesa de cometre un robatori al meu cotxe… Com un tonto, apreto a veure si el vidre es desmonta com si fos de LEGO… sacsejo el cotxe, però res. El puta segueix tancat…. la gent em mira malament i decideixo deixar-ho correr abans que em detiguin… un noi sospitós amb una fusta de metro i mig, sacsejant un cotxe? Res res, deixa-ho correr.

Arriba. -Holaaaa! Anem a casa? Hehe Quines coses que em passen ehhh?…hehe…- Arribem a casa…. -Deixa’m les claus que entro en un moment i surto amb la clau del cotxe-….les claus… les claus? El meu sogre s’havia deixat les SEVES claus de casa… a casa. úù

——crit d’agonia——-

Que fem? Anem al restaurant de la meva sogra, a veure si ella en te…. anem. Efectivament en te. Tornem. Entro al portal. Com que la meva sogra només te la d’entrada, però no te la meva… entro a casa els sogres, surto pel labavo al celobert. Penjat com un tonto enmig del celobert, obro la finestra del meu labavo a patades. La meva gossa es posa cridar perquè algún salvatge està rebentant la finestra del lavabo des del celobert.

Entro jo i mitja finestra. La gossa calla perque ja m’ha vist -que sóc joooo- li recrimino. Agafo la clau, surto (per la porta). Anem al Bauhaus, obro el maletero, agafo les claus (allà etaven, totes ben felices), engejo el cotxe i piro a casa.

I jo que em pensava que no sabria que escriure al blog.

Categories
Coses de la vida

Mítica Xènia

Reciclo una tira que tenia guardada! Li tinc molt de carinyo perquè va ser la causant de la troballa dels blogs.

– La puc posar al blog?
– El blog?
– Si, saps que és un blog?

Van ser 5 hores de lectura cuac-apasionant. No podia deixar-la oblidada a qualsevol directori del meu calaix de sastre!

Jun!

Categories
Coses de la vida

El meu gat

El meu gat diu que ha començat un blog. Ràpidament li he dit que no crec que duri massa. Els gats quasi no tenen coses per explicar. No heu vist mai el “Salem” de Sabrina? Sempre està allà avorrit mirant el vent d’on ve… però ell m’ha dit que no, que no! Que ell te una vida inquietant, trepidant i plena d’emocions.

Em pregunto si tothom que escriu blogs hi escriu coses de debò… potser (segur) que la gent exagera… fins i tot menteix…diuen que hi ha un blog por ahi, d’un tio que diu que parla amb el seu gat.

On anirem a parar.

Jun!

Categories
Coses de la vida

Canvi de feina, politics i Buenafuente.

Caaanvi de feina. Ara sóc professor a Castelldefels. Dono el que la gent gran anomena “Allò d’Ordinadors”. Cobro 3 euros menys, però vaig a la feina a peu, ja que ho tinc a 5 minuts de casa. Miiira que bé, ja no m’he de gastar diners en cotxe ni zones blaves i/o verdes de Barcelona.

Normalment no faig gaire cas als polítics, però aquests dies el Rajoy i el Zaplana están especialment pesadets, no? Desque que no están al gobern que els veig i els sento més que quant manaven. Mare meva, que pesats! Són com un chinche! Deu meu, a veure si ens deixen tranquils!!

En breu el Buenafuente comença programa nou a ANTENA3 ara al gener. Farà competència a Cronicas. Perquè ens fà tanta ràbia que el Buenafuente marxi a TV3? El Manel Fuentes també hi treballa, el Jordi Gonzalez a TELE5, el Sardà a TELE5, la Julia Otero, la Mercedes Milà, l’Àngels Barceló… però el Buenafuente és més “nostru” no? Deu ser que el vam descobrir amb el Mikimoto, buscant errors als diaris…

En fi, espero que no lia gafem mania, al menys… o no.

Jun!

Categories
Coses de la vida

Bauhaus

El Bauhaus és molt divertit. Mooolt.

Anar a comprar mobles és de lo millor que et pot passar. Apart de tenir que esquivar a totes les noies que et volen col·locar la mítica “Tarjeta Bauhaus, Mastercard Compre Ahora y Pague Siempre Jamás”, he carregat amb el coi de moble amb el carrito aquest tant horrorós que sempre va de cató, i quasi m’estampo contra un cotxe, que pobret ell, no en tenia la culpa. Ara les noies-bauhaus-mastercard no están en un stand… ara es mouen! Van sueltes! MAre meva quina por.

El moble en si, que era un armari llibreria, portava 15.000 peces totes quasi iguals, a saber quina era cada cosa. En fi, que després d’armarme amb paciencia i salut, i quan estava acabant l’armari dels nassos, resulta que l’havia montat del revés, i he tingut que desmontar 30 cargolets. Quan m’en he donat compte, estava entre desmontar-la o cremar-la. M’he recordat del dia en que Hommer compra una barbacoa i la intenta montar ell. En fi…

Per cert, m’estic fent radioadicte. Em llevo al matí amb el Bassas (escoltant el programa, no es que dormi amb ell)… després “Tal dia farà un any”, “la Sol·lució”, la “Versió Original”, la “Finestra indiscreta…”… en fi, que menys els esports, escolto la ràdio pel dial 244 del Canal Digital, per la web i per la ràdio del móbil… és bo? És dolent? És de dia? És de nit?

Nanit a tooooots!