Categories
Coses de la vida

El gondolero

Avui al “curset de negociació”, altrament dit “cursillo de negociación” (que em sona millor perqué és com li dic sempre, estigui parlant en l’idioma que estigui parlant), just quan estàvem treballant les necessitats que té cadascuna de les parts a l’hora de negociar… Ens ha explicat un conte que m’ha encantat. Es diu “el gondolero”.

A Venècia, al costat d’un canal, treballava el nostre gondolero. Aquell matí, estava assegut a terra, en un racó del carrer on tocava el sol de ple. Tenia els ulls tancats, i un ampli somriure a la boca. La temperatura era ideal.

Un empresari català, que havia anat a Venècia a celebrar el seu viatge de noces, el va veure allà assegut, molt aprop del canal, i molt aprop també d’una gòndola buida. L’empresari i la seva recent dona, es van acostar al nostre gondolero, i aquest, va obrir els ulls sorprés, i els va saludar amablement.

– Hola bon dia!!!

– Molt bon dia! Que la porta vosté aquesta gòndola?

– Si, i tant! Els agradaría pujar a fer un passeig?

Van pujar, i un cop a sobre, l’empresari recorda lo complicat que és trobar un gondolero lliure a Venècia, i de sobte, se li acut un gran suggeriment per fer al nostre gondolero.

– Escolti, vosté hauria de posar-se al vell mig del passeig en comptes de seure en un racó del carrer.

– I perquè hauria de fer això?

– Perquè d’aquesta manera, estaría més a la vista de tothom, i tindría molta més feina.

– I perquè vull tenir més feina?

– Home doncs per guanyar més diners i poder viure millor.

– I perquè viuria millor?

– Perquè podria comprar-se moltes gòndoles, i contractar a gent que treballés per vosté, de manera que vosté no hauria de treballar i podría estar a la piscina que hi hauría al jardí de la seva nova casa, estirat, prenent el sol.

– Prendre el sol m’encanta! De fet, es el que ja estava fent just abans de que vostés vinguessin :)

Categories
Coses de la vida

Citació

Em queixava de no tenir sabates, fins que vaig veure a algú que no tenia peus…

Categories
Coses de la vida

Música

De vegades em sento identificada amb alguna peli, amb alguna cançó, amb el raonament d’alguna amiga, o fins i tot amb el comportament d’algún desconegut.

Però avui he sentit una identificació incorrecta. Així que l’he canviat!

La Martinai el Marçal, en un bar, veient el barça.
Es miren i es fan ullets, desde les respectives taules.
Ell vesteix estética punk, ahhhhh.
Ella hippie conjuntada, ahhhhh.

Ai, Martina,
Ai, Marçal,
Qui s’acosta a parlar amb l’altre? Qui s’arrisca a fracassar?
Qui saltarà sense xarxa?
Ell no vol donar cap pas, ahhhh.
Ella se’l vol endur a casa, ahhhhhh.
Et convidaria a venir, seria atrevit, seria brutal.
Si volguessis sortir amb mi, quin moment més important!
Aniríem a esmorzar, ahhhhh,
La nit seria tan llarga i marxaríem a dormir, en una gran abraçada.
I tindríem fills ben forts, i una casa amb balconada.

La Martina, va a pagar, ahhhh.
Ell abaixa la mirada, ahhhh.

Però, l’estona ha anat passant, i es repensa la jugada.
Ell segueix allà assentat.
Ella torna, i es declara.

És nit dolça per ser febrer,
No esperava pas trovar-te.

 
 
Categories
Coses de la vida

Bon dia!

Saps quan t’acabes de mudar a un pis nou i estás tant content? Això em va passar al mudar-me a Gràcia! Aquelles ganes de saludar als veins, a la panadera, al del parking, al chino del basar, al “paki” que ven “paki-birres”… A tots! I d’explicar a tothom que ara vius aquí, i que ja formes part del seu entorn! No ho fas perque no pensin que estàs tarat tampoc, però si que els hi ensenyes el teu somriure més gran que tens! :D
 
Doncs algo semblant sento també ara, que re-obrim la paradeta del dvg!! Saps quan escoltes una cançó a la radio que t’encanta pero fèia molt de temps que no escoltaves? O quan vas a dinar a casa una amiga, i té aquell postre que fa tants anys que no tastaves? O quan et ve un proveïdor i et presenta aquell punxó que fèia tants anys que no agafaves? O quan parles amb algú i et recorda el nom d’aquells dibuixos que de petit tant miraves? És enyorança, emoció, i felicitat tot barrejat!
Categories
Coses de la vida

Entrevista final?

 

Bueno, doncs resulta que l’altre dia vam tenir 3 visites més de candidats per llogar l’habitació buida. Una a les 20h, l’altre a les 20:15h i l’altra a les 20:30h. Era com organitzar una consulta al metge, va ser divertit, ens vam sentir solicitats.

La primera va ser una noia… normal (que ja és MOLT) de 20anys. El segon un noi molt peculiar, que només va pronunciar 3 frases en tota l’estona que va estar a casa:

"Hola"

"Doncs ja l’he vist, ja us diré algo"

"Adeu"

De veritat que hi ha gent molt molt rara… Pero molt, eh? Ademés va ser super incòmode pq navem tots 3 davant seu ensenyant-li el pis "aixó és el menjador", "aixó es la cuina", i ell l’unic que feia era que si amb el cap. El deuríem intimidar potser… De fet ha sigut el primer que sembla que no li hagi agradat el pis.

El tercer va ser un altre noi, que deia que era argentí, però d’argentí tenia poc, per mi que era entre Colombiano i Japonés. Era molt molt pesat, i acabava totes les frases com el Flanders, amb "ito-ita-illo-illa…". El company se’ns va presentar amb traje i corbata (si ho va fer per impresionar-nos, em sembla que la va cagar), i va quedar super encantat amb l’habitació.

Vam reflexionar… i després "de mucho deliberar", vam decidir trucar a la noia normal pq fes les maletes i vingués quan vulgués. Es que sinó no ens decidirem mai… Perquè aixó es molt difícil, i visto lo visto… Total, si un cop a casa ens n’adonem de que es lo peor de lo peor, sempre la podem fer fora… Tampoc es tant greu, no?

Lo important sería saber si vindrà o no. Quan la vam trucar, ens va dir que ara mateix encara no podia, que seria d’aki 5 o 7 dies, i que ja ens trucaría. :?

 

 

 

Categories
Cagades

 

Soc super tonta.

Saps allò que fas algo i dius: osti tu, pero, com soc tant tonta??? Doncs així de tonta soc.

Ahir x la tarda, sona el telèfon a casa;

"¿Es usted la señora de la casa?"

"Si, soy yo"

"¿Te puedo tutear?, pareces por la voz joven…"

"Si, como no" (making friends…)

I aquí va començar tot. La tia em diu que es per fer una enquesta de l’aigua del nostre poble. Em fa unes quantes preguntes, i seguidament amb molta gràcia i molt habilment, em comença a fer preguntes, (edat, feina, habitants de la casa…) i per finalitzar, em diu que demà (es a dir, AVUI!!) m’envia a un noi per fer-nos una demostració de la qualitat de l’aigua. Llavors clar, ja em vaig començar a espantar, i vaig començar a reaccionar de tot lo mal fet que havia fet donant tanta informació, i la volia esquivar i borrar i rectificar i anar amb la màquina del temps 10 minuts abans per no haver dit el que va sortir per la meva boca i li vaig dir:

"Escucha… que como ya te he dicho, somos jovenes y vamos muy mal de dinero… que si es para vendernos algo dejalo pq asi no pierdes tiempo tu ni nosotros"

"No no, es solo para saber vuestra opinión en la demostración de agua, no es para vender nada"

Bufffffffff…. Ja no podia fer res… Era massa tard…

"Vale, entonces recuerda Xènia que mañana a las 20.30 vendrá mi compañero para haceros la demostracion, que durará entre 30 y 40 minutos".

 

Diossssssssssssssssssssssssssss. Es pot ser tant subnormal?!?!?!

 

Ademés avui m’he compromes a sopar a casa la mama… així que m’ha tocat trucar per telèfon als meus companys de pis en plan; "eeeeeeeeeeeeeei, no obriu a ningúuuuuuuuuuuuuuuuuuuu, que ens volen fer una demostración del agua, pero es tot molt raroooooooooo, dp us ho explico, pero no agafeu el telefon ni obriu la porta a ningú; diguin el que diguin…. s’han equivocat!!!".

I ara quan arribi a casa em fotran una bronca que fliparé, i ben merescuda… Bueno, o potser no… En qualsevol cas… ja us ho explicaré!

 

 

 

Categories
Coses de la vida

Tot arreglat!

 

Els alemans tornen a estar a Alemania, nosaltres tornem a tenir aigua corrent, i la poca pressió que tenia jo a la meva dutxa i a la meva pica (del meu wc), és encara més poca. Jo pensava que s’arreglaria… Però no. S’ha empitjorat. Que hi farem.

Les finestres segueixen sent de fusta, i segueixen deixant passar un aire que flipes mentre mires la tele. El "fregadero" de la cuina, segueix amb el cubell a sota que s’omple cada cop que freguem els plats… De fet m’hi he fixat i està tot com envoltat de precinto… Suposo que ho podriem apanyar igual que ho van apanyar els ultims que ho van tocar… pero… Som uns cagats. Aquesta es la veritat. Jo no m’atreveixo a tocar res… i… i ells tampoc xD.

 

Categories
Coses de la vida

Res de res

 

Un pis té moltes complicacions…

Ja se’ns ha espatllat el desagüe de la pica (hi tenim una galleda pq quan fregues els plats, cau aigua pel tub), se’ns va descongelar la nevera (i el congelador!) i tooota la cuina era una piscina (i tot el menjar una massa pudent) alhora que ens va deixar de funcionar la rentadora i el forn (sí, es que se’ns va saltar un plom que conecta aquestes tres coses i no ens vam adonar…), les cadires del menjador se’ns desmonta cada dia una, també se’ns va espatllar la tele (sort que l’Arnau va posar la seva al menjador), i ja la última, es que els veïns de sota, han d’anar amb paraigües pel pis.

Resulta que els de sota de sota (es a dir, els del entresuelo), es van queixar de que els hi queia aigua. De que els hi queia molta aigua. Clar, a sota (es a dir, al primer pis), no hi viu ningú, els propietaris viuen a Alemania. Els van trucar, resulta que aquí no hi tenen familiars ni amics ni ningú que tingués una clau del pis, així que han vingut expressament des d’Alemania per veure que passa.

El pis feia 3 anys que no s’obria, així ke era un festival de merda, barrejat amb uns mobles ronics i vells, i afegint el detall de que res estava sobre el terra, tot flotava sobre aigua. El sostre estava apunt de caure. La gotera era inmensa. Clar, a nosaltres ens han tallat l’aigua, i tenim als fontaners arreglant-nos tota la pesca. Es veu que es culpa nostra. Tenim una tuberia rebentada.

El wc, son runes ara mateix. No se que coi fan, ni tampoc per quant de temps en tenen… El que sé es que ens han aconsellat marxar a casa nostra (cadascú la seva, clar) a viure… Com a mínim fins que tonrem a tenir aigua corrent, perquè clar, no podem fer res; ni rentadores, ni fregar plats, ni tirar de la cadena, ni dutxar-nos… Res de res.

(Mira; encara sort que no vam triar a cap nou company de pis xD)

 

Categories
Homes

I més entrevistes!

 

És possible fer-se pesat en tant sols 10 minuts? Sí, és possible. És més, ahir el teniem a casa, fent "l’entrevista" per venir a viure al pis. No sabiem com fer-lo fora, i el tio no callava.

De fet no ser per què li diem "entrevista" pq d’entrevista no te res. No fem cap ni una pregunta. En tenim prou en veure com es mou i escoltar com parla la persona per veure que no ens agrada. O som molt exigents, o hi ha molta gent extranya pel món…

Abans del pesat, va venir un noi, aparentment macu, normal, jove, tb mig hippie… Però amb alguna cosa d’aquelles que dius… "ai, no sé que és, però té algo que no m’agrada…". Algo "fosc" com diu l’Arnau.

I es que "qui no te alls, te cebes"… I es que tampoc és fàcil triar un company de pis. De fet, penso que si no arribo a ser amiga de la que va marxar, i m’han de fer ells dos "l’entrevista", tampoc m’agafen.

La conclusió temporal, es que no agafem a ningú. Seguirem fent "entrevistes", però de fet… 200 euros al mes, tampoc és cap ruïna.

 

PD; Companys, no us ofengueu, escric només el que penso sense intenció de fer mal a ningú, i tot es rebatible, però avui ahir vaig arribar a una conclusió, i es que… No existeixen homes enamorats, existeixen dones manipuladores.

Categories
Coses de la vida

Més entrevistes

 

Brutal…

Fa dos dies em truca una tia;

"¿Estan buscando chico o chica?"

"Hombre, pues preferiblemente chica pq chicos ya son dos, pero no descartamos nada"

I aquí comença el gran rollo;

"Veràs, yo soy de Tenerife, canaria, pero mi novio està ahi en barcelona, es licenciado en informatica, tiene un master en empresariales, es muy ordenado, limpio, sociable, y buena persona. És egipcio".

"Vale, puede venir a ver el piso"

"Es que mira, él està solo en Barcelona, no conoce a nadie, no hace falta ni que lo vea, esta pagando 60 euros la noche en pensiones, y necesita un sitio para vivir ya"

"Hasta final de mes no vamos a decidirnos, ademas tenemos que verle y conocerle, y que él nos conozca y vea el piso tambien"

"No hace falta que lo vea… tienes que hacerme este favor… Esta solo, no conoce a nadie, pero es muy buena persona, ya lo veras, solo con verle la cara ya se le vé, es un sol, es encantador. ¿Que tiene que cojer para llegar ahi?"

"Los ferrocarriles desde plaza españa, pero no te puedo garantizar nada, puede ver el piso, pero todavia no puede quedarse, la habitacion esta vacía ademas. A parte tambien tienen que opinar mis compañeros, no basta con que yo te diga que si"

"¿Ellos donde estan? ¿Puedo hablar con ellos? ¿Como se llaman?"

"Marc y Arnau… Y el telefono es este 93656xxxx"

"Que nombres mas lindos teneis en Catalunya… Ya hablo con ellos, gracias por todo".

Pfff… Em vaig quedar una mica així com patint…

Quan vaig arribar a casa… i vaig veure la cara del Marc, em vaig quedar encara més patint. Estàva com espantat. Llavors m’ho va explicar; (jajaja va ser bonissim)

"La tia em diu… ¿tu eres Marc?, i jo ja pensava que m’hanava a fer una enquesta o algo… i li dic "si…", i llavors em comença a explicar tot el rollo, com si em conegués de tota la vida, enxufant-me el tio directament, i dient-me que tenim casa a Tenerife sempre que volguem. Aquest tio es de al qaeda mínim. Que collons fa akest tio aki si la novia està allà? I si es nosequé amb master de nosequantos, que fa buscant un pis de 150euros? Que és d’al qaeda fijo!"

Jajaja! Quan em va trucar la tia, no em va fer gens ni mica de gràcia, pero quan ell m’explicava això tal i com ho havia viscut, em pixava. La cosa es que el tio ens està trucant cada dia del món a casa, preguntant pel Marc. Ademes no parla castellà, parla un anglès tirant a moro, i amb una veu molt seria i molt seca. La veritat es que no inspira gens ni mica de confiança. Quan vaig agafar el telèfon ahir, em vaig cagar i li vaig penjar tot dient "si, ara se pone, PAM!". Hem optat per no agafar el telèfon de casa durant uns dies. Total, si es important… Ja ens trucaràn al mòbil!