Categories
Cagades

 

Soc super tonta.

Saps allò que fas algo i dius: osti tu, pero, com soc tant tonta??? Doncs així de tonta soc.

Ahir x la tarda, sona el telèfon a casa;

"¿Es usted la señora de la casa?"

"Si, soy yo"

"¿Te puedo tutear?, pareces por la voz joven…"

"Si, como no" (making friends…)

I aquí va començar tot. La tia em diu que es per fer una enquesta de l’aigua del nostre poble. Em fa unes quantes preguntes, i seguidament amb molta gràcia i molt habilment, em comença a fer preguntes, (edat, feina, habitants de la casa…) i per finalitzar, em diu que demà (es a dir, AVUI!!) m’envia a un noi per fer-nos una demostració de la qualitat de l’aigua. Llavors clar, ja em vaig començar a espantar, i vaig començar a reaccionar de tot lo mal fet que havia fet donant tanta informació, i la volia esquivar i borrar i rectificar i anar amb la màquina del temps 10 minuts abans per no haver dit el que va sortir per la meva boca i li vaig dir:

"Escucha… que como ya te he dicho, somos jovenes y vamos muy mal de dinero… que si es para vendernos algo dejalo pq asi no pierdes tiempo tu ni nosotros"

"No no, es solo para saber vuestra opinión en la demostración de agua, no es para vender nada"

Bufffffffff…. Ja no podia fer res… Era massa tard…

"Vale, entonces recuerda Xènia que mañana a las 20.30 vendrá mi compañero para haceros la demostracion, que durará entre 30 y 40 minutos".

 

Diossssssssssssssssssssssssssss. Es pot ser tant subnormal?!?!?!

 

Ademés avui m’he compromes a sopar a casa la mama… així que m’ha tocat trucar per telèfon als meus companys de pis en plan; "eeeeeeeeeeeeeei, no obriu a ningúuuuuuuuuuuuuuuuuuuu, que ens volen fer una demostración del agua, pero es tot molt raroooooooooo, dp us ho explico, pero no agafeu el telefon ni obriu la porta a ningú; diguin el que diguin…. s’han equivocat!!!".

I ara quan arribi a casa em fotran una bronca que fliparé, i ben merescuda… Bueno, o potser no… En qualsevol cas… ja us ho explicaré!

 

 

 

Categories
Cagades

Escòcia?

 

Un cap de setmana llarg…

El viatge a Escòcia tant esperat, per fi arriba, dissabte agafem l’avió. O això és el que hauriem d’haver fet…

Anem en cotxe fins a Reus, el vol surt d’allà. Ens sobra temps, així que anem a prendre algo. Tornem de seguida no fos cas…

Embarcar maletes? No cal, les pujarem a dalt. Anem preparades. Jerseis de llana, colls alts, guants, bufanda, gorro, mitjes per posar sota els pantalons de pana… Però tot i cap en unes maletes petites que podem pujar al avió i així estalviar-nos l’espera a que "surtin les maletes" de les cintes.

"Dni’s?"

" (li donem) "

"Xènia?"

"Sòc jo"

"No pots volar amb el Dni caducat…"

 

Caducat??? Quan s’ha caducat??? Com??? Perquè??? Pq ningú m’havia avisat?!?!

"Ara que fem?"

"Pos tornar…"

"Que no que no… m’hi nego, ja podem buscar un altre destí…"

En avió no pot ser, en barco tampoc… queden dues opcions, tren o bus.  Anem a Tarragona, trobem abans la parada dels busos que les dels trens:

"A que hora sale el bus?"

"El bus pero hacia donde?"

"Nos da igual… cualquier bus que salga ahora"

"Barcelona, Valencia, Murcia…"

"Murcia"

 

Heu anat mai a Murcia? Doncs no hi aneu. Es petit com un ou, lleig com una caca, i fot una calda que te torras (sobretot si portes equipatge d’Escòcia…).

Espero que el viatge de setmana santa surti millor. Amb que surti la meitat de bé que aquest; em conformo.

 

Categories
Cagades

Depòsit ple!

 

Avui m’ha passat una cosa que, desde que tinc cotxe, tenia por que em passés.

He anat a posar gasolina, perquè, tot i que encara em falta per anar en reserva, vull tenir-lo ple del tot per si torno a aparcar en pendent, assegurar-me de que el cotxe arrenca sense problemes.

Obro el cacharro, agafo el surtidor, començo a omplir… segueixo omplint… i quan estava mirant el preu… dic… si que n’hi està cabent, no? Pero si no estava buit del tot… Que raro… Ostiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!! Que aquesta no eraaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!

Merda merda que ara voràs la que he liat… Que hauré de portar el cotxe al mecànic i serà un festival això. Vaig a pagar a caixa, i li dic al noi amb cara d’espantada…

"Que passa si m’he equivocat?"

"Como?"

"Li he posat al cotxe una gasolina que no era… l’he de portar al mecànic, oi?"

"Que le has puesto?"

"98"

"Y que le pones normalmente?"

"95"

"Ah! Entonces no pasa nada!! Es mas… dicen que es bueno poner de vez en cuando 98 si siempre usas la 95, así que lo has hecho muy bien!!"

 

Meeeeeeeeeeerci!! M’han agafat unes ganes d’abraçar-lo… Perque era molt tard i estàvem parlavem a través d’aquell vidre amb un forat al mig, que sinó no sé pas si m’hagués resistit. I mira que molt macu tampoc era el noi, eh? Però no ho se, per uns moments m’ha semblat que li debia la vida, era la millor noticia que em podia donar en aquells moments de preocupació. M’ha encantat.

 

Categories
Cagades

Antiestrés?

Avui el profe de l’autoescola duia alguna cosa a la mà. Era vermella. Era un rellotge. Però un rellotge tou. En realitat era el rellotge-despertador aquell de la 6/49 que anuncien per la TV. "Que estàs estresao?". "Si que estic estressat, si. Els primers dies no ho podia apretar, estava dur, però ara ja mira; mira con que facilidad".

Pobre home, me’l imagino amb allò a la mà desde el dia que li ho van regalar. Entre gent nova que vol tenir el carnet per l’estiu, i gent vella que no aprova ni a la de 3, se li acomula la feina. Jo mai he cregut que aquestes coses que s’apreten amb la mà des-estressin. A mi em fa la sensació de que encara et fiquen més nerviós. No sé. A mi m’agafen ganes com de trencar-ho i fer-ho miques! Perquè clar, ho aixafes… i es torna a inflar. Ho aixafes… i es torna a inflar. Culló, quina impotència! Llavors perquè ho aixafo? Si es tornarà a inflar!!

"Gira a la izquierda". I a l’esquerra he anat i a l’esquerra m’he ficat en el carril. Bravo Xènia! BRAVOOOOOO!! Un aplauso!! He passat 50.000 cops per allà, sé de sobres que és de doble sentit, i què he fet?? Ficar-me en contra-direcció!! I jo tota convençuda, eh? Home m’extranyava aquella continua allà al mig, però pensava que anàva bé. Ai ai ai… Qualsevol dia em quedo sense profe. El mataré a disgustos. Li regalaré una altra pelotita-antiestrés perquè en tingui una per cada mà.

 

Categories
Cagades

On es el meu cap?

Els dissabtes van pitjor que fatal els busos. Surto de la feina a les 14h. Fins a i mitja no en passa cap. No passa res, ànims que ja és dissabte. Passa a i 45. Arribo a casa a i 55. Vinga, que ara… a la dutxa, a fer les maletes, i comença el cap de setmana!

Obro el bolso. On son les claus? Tranquila, hi han de ser. (…) (…) (…). MERDAAAA ON SON LES CLAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAUS!? Deixa’m pensar. Les tinc TOTES juntes. Les de la feina també. He tancat l’oficina? Si, segurissim que si. I on les he posat? No me les hauré deixat posades allà penjant, no?! Deu meu, deu meu, deu meu… Ara si que em foten fora!

Vaig cap a la parada de bus. Osti, fins les 15.30 no passa!! Truco a la Mònica, que encara està treballant, deixa el que està fent, i anem en cotxe. "Que estiguin penjades, que estiguin penjades, que estiguin penjades…". SIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII!!! Mai m’havia alegrat tant de veure-les!! De vegades penso que Dèu sí existeix!

 

Categories
Cagades

L’aburriment perjudica el cervell

Quina calda, me’n vaig a comprar sabates sense mitjons perquè amb les bambes ja no s’aguanta això.

Oooh! Que bé! Ara si que vaig fresqueta! Ademés son xulíssimes! Grogues, amb la tira aquesta entre el dit gros i l’altre que, contràriament al que pensava, no molesta gens! I ara, toca anar a treballar un altre cop. A veure que faig aquesta tarda perquè les hores passin. Començo a estar agobiada de no fer res. A sobre arribo caaada dia 20 minuts abans perquè els busos van així. Aix. Vinga que ja falta menys per les 20.30h.

(…)

(…)

(…)

Ufff… Sort que ja són les 20h. Ha costat, però ja només falta mitja hora. "Riiiing! Si? Xènia, avui no et puc venir a buscar, baixa amb el bus". NOOOOOOOO!! Fins les 21.20h no passa!!! Déu meu, a mi m’agafará algo. Cap humà pot estar tantíssimes hores sense fer res, no pot ser bo! (I tot per culpa de la DGT que no em volen donar el putu carnet!!).

20.30h: Siiiii! Ja és l’horaaa! Nem, nem! Ni un minut més em quedo aquí! Mmm… Saps què? Jo me’n vaig caminant a casa, que estiraré les cames i segur que arribo abans que si espero el bus. Hi ha un troç de Nacional, però dic jo que si vaig pel costadet… Si, vingue’n, som-hi!

"Que fas aquí tant aviat? Si són i quart!", "He vingut caminant ú_ù", "Jajaja, estás boja! Però perquè no t’has esperat al bus?!", "Perqué sóc tonta!"

Amb la calor que feia, em vaig haver de posar la jaqueta perquè tots els cotxes (i camions) em pitàven (i res d’escots, eh? Uns inocents tirants!), i amb jaqueta i tot, seguien pitant, saludant, i algún fins i tot afluixant la marxa. Suposo que no és gaire normal que hi hagi una noia caminant per allà. Em vaig cagar. Però bueno, de fet aixó no és lo pitjor. Lo pitjor és que, com que m’estava ficant nerviosa i ja no sabia ni on mirar; caminava depressa per arribar cuanto antes (tot i així vaig trigar 30 mins!), i m’han sortit unes llagues de les sandàlies-super-guays-grogues considerables. Es que a part de la ferida, m’està sortint un blau per on duia la tira entre els dits. Ara no me les puc ficar, ni un moment, ni allò que estàs per casa i dius "va un moment per no anar descalça", no, res. A la mierda! Fins que se’m curi, m’hauré de tornar a posar les bambes amb els pitjons patint calor. Vaig a ficar-me polvos de talco, potser… també se’m cura.

 

Categories
Cagades

Coses que passen…

DISSABTE 21: Concert dels lax! Quedem amb una gent, i amb una altra gent. Amb el segón grup de gent, no ens trobem. Em deixo el mòbil al cotxe. Els busquem però no els trobem. Hi ha molta gent. Quan arribem al cotxe, 999.999 trucades perdudes. Perquè tantes? Doncs resulta que estàven amb ells! No sé que van fer, que van entrar dins dels camerinos, i ens volien avisar perqué també hi anessim! Aaargh!!

DIUMENGE 22: De matinada, s’encenen els llums, s’apaga la música, i au; unes cues quilomètriques pel guardarroba. Tanco els ulls, els torno a obrir (es a dir, parpallejo), i em trobo les mans plenes de tiquets: té el bolso, té lo meu, toma, la chaqueta de bisón, no lo pierdas! Em donen tots els portantes, però falta la jaqueta d’ell. "No falta nada, te lo he dado todo!". "Que no, que falta la chaqueta de un chico!". "Como es?" Pues no crec que de bisón, però no en tinc ni idea… "No se… pero falta!!". "Te digo que te lo he dado TODO!". "Que no, mira, uno, dos, tres cuatro…". I amb la tia ja a punt de rebentar-li la vena del coll, i veient que estàva a punt d’engegar-nos a la merda, surto a preguntar-li a ell com coi és la jaqueta. Se’m queda mirant, movent la boca amb intent d’articular una paraula, però només li surt el soroll d’un esclat de riure gegant… Capullooooo!! Viam ara amb quina cara torno per rescatar a la Raquel que s’ha quedat allà insistint: "Je, je… lo siento, perdona, mmm… que… nada, nada…" I fotent-li cops de cul a la raquell rollo… va tira cap allà, nem, nem… I la tia: LO VEEEEEEEEEEEEES?!?! QUEEEE?!?! AHORA QUE?!??!?! EEEEEEEEEEEEEH!?!?! Ai ai ai… casi ens pega >_<

DILLUNS 23: Aparentment, un dia normal. Ningú sap res perquè aquest cop no ho he avisat a ningú (a part del jefe), pèro avui torno a fer l’exàmen pràctic de cotxe. Els nervis están controlats fins que puja l’examinador darrera, que llavors es revolucionen i comencen a còrrer pel cos sense rumb, fotent-se d’hòsties els uns contra els altres. I mira que era macu l’home, eh? D’aquells que, per poc que ho facis bé, ja t’aprova, i vaig jo i… PATAPAM!! Em xoco contra un cotxe, i li torço el retrovisor!!! El 6é no apto del pràctic. No és normal, no és normal…

 

Categories
Cagades

Tres mals de panxa

Saps allò que t’encanta una persona i no t’atreveixes a fer cap pas per por a que et doni carbasses?

Tot el dia pendent del mòbil, verificant que no tens cap missatge, eliminant constantment la possibilitat de que pateixis de sordera, reafirmant que, si no l’has sentit, és pq no t’ha arribat. Rallant a la pobre amiga que tens al costat tota la santa tarda ( per si fos poc la rallada que li vas fotre ahir quan et vas quedar sense veure’l).

Finalment sona. El sms ha arribat:

"Ei nena, que no us vaig veure… Sou unes liantes, jo que tenia una sorpresa… Anem tarats, força barça! Tem fent rave"

Una sorpresa?! Al igual li pregunto per missatge, que dp he d’esperar de 4 a 6 hores agonitzant a rebre resposta! El truco. Molt de sorollo de fons, però acabem podent parlar. Li explico el que ens va passar i el pq no ens vam poder veure, m’explica quina era la sorpresa, m’explica els plans de la setmana que ve (tampoc ens veurem), xerrem un parell de minuts mes, i pengem.

Ara estic pitjor. A aquest tio no hi ha qui el pilli. Vaig a enviar-li un sms a la Mònica, que amb tot lo que l’he rallada pobreta, ja no li ve d’aquí.

"Mònica, estic deprimida, cremada, i tarada perduda. La setmana que ve, el Berti va a bcn a no se qué tecno. Tant Berti, tant Berti, i és un tarat que passa de mi i de tot :_( "

Enviar… Buscar… Agenda… Berti… Ok…

AI NOOOOOOOO!!

NO JODEEEEEEEEEEEEEEEEEEEER!

NOOO! NOOOOO! NOOOOOOO!! QUE NOOOOOOOOOOOOOO!!!!

PARAAAAAAAAAA!!! NOOOOOOOOOOOOOOO!!!

Enviado.

Merda… Hauria d’existir alguna manera de poder cancelar un sms m’entre s’està enviant joder! Que es perillós, osti! Han sigut els segons més llargs de la meva vida.

Saps aquells instants en que et vols morir? No sé que fer. Ara sí que estic deprimida i tarada! Vaig a trucar a la Mònica. La truco, parlem, li ho explico, i mentre estem xerrant m’ha arribat un sms. Que no sigui el Berti, em vull morir, que no sigui el Berti… No pot ser si sempre triga 4 hores en dir algo, es practicament impossible… Que no sigui ell…

"BERTI. Xènia, t’has equivocat i me l’has enviat a mi, sóc un tarat, si ho soc, i stic tant tarat que passo de tothom, sóc així i no canviaré mai, em caus de puta mare, però no m’agrada sentir! Mua".

No sé si plorar, si riure, si cridar, si callar… Estic histerica i tinc al cos una barreja de sensacions considerable. Tants nervis no són bons. Em fa mal la panxa. Em fa mal la panxa ja per 3 motius i de 3 maneres diferents; Tinc un nus de nervis, tinc la regla, i se m’ha cremat del sol a la platja.

No volies carbasses, no? Vingue’n doncs, dues tasses!