Categories
Cotxe

Nem-hi!

Doncs si senyor, finalment (després de varios dies buscant el dia), hem quedat aquesta nit per sortir de farra amb la Noe. Fantàstic; ovella negra i razz. Allà les 5 elles deien que tanquen (pero a mi m’han dit que només ho fan veure… obren els llums pero que els tornen a apagar), i hem anat al guardarroba per estalivar-nos les santes cues que es formen quan hi va tothom alhora al final.

Anem a buscar el cotxe a "Ciutat de Granada" (tota la nit repetint el carrer, no fos cas que se’ns oblidés), resant pel camí perqué no ens haguessin petat una roda (el cotxe del costat on hem aparcat, la tenia punxada), i rient de la cara del paio que se’ns ha acostat pel carrer demanant paper i li hem donat el paper del after que ens han donat a la sortida.

Vinga, tornem a casa… La Noe s’anima amb les perdudes. Jo miro per on sortir;  "Bac de Roda"… "Barcelona"… "Badalona"… Uix, ens hem equivocat, Badalona no era la direcció no? No se… Truquem al Uri? Uriiiiiiiiiiiiii que faaaaaaaaaaaaaaaaaas, on eeeeeeeeeeeeeeeets, eeeeeeeeeeeeeeh escolta’m que estic parlant amb tuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu, que venim a badalona perque ens hem equivocaaaaaaaaaaaaaat, on quedeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeem!!

El cotxe… un galliner; i nosaltres… tarades perdudes. "Disculpe, las carpas del Titus?", "Uf… pero eso ya esta cerrao eh? Estan… todo recto". I així ho hem fet, i així ens hem trobat: Un dissabte a les 7 i mitja del matí, a Badalona. Feia més d’un any que no ens veiem, i ha sigut super macu. Com si el temps no hagués passat. Recordant anècdotes dels vells temps… I es que ja fa uns quants anys que ens coneixem encara que no ho sembli, eh? Total que ara me’n vaig a dormir. Són les 9.00 AM. Un cacaolat a l’estòmag i una estupenda experiència surrealista per dormir feliç i plàcidament.

Et tinc molt de carinyo, curasong; gairebé se m’havia oblidat.

Categories
Cotxe

Truca a la grua!

Si es que… Un dia o altre havia de passar, el que no pensava es que aquest dia fos tant aviat; ja m’he carregat el cotxe ú_ù. En realitat jo no he sigut. S’he fet sol.

Anàva jo tant placidament conduint per l’autopista i se m’ha apagat el motor. Pam. Tal qual. Com si s’hagués calat. I després no el podia encendre. No hi havia manera. Fins que després de molts intents, ho aconsegueixo, i comença amb un RAKATAKATA molt sospitós, alhora que sortia fum del capó. M’he cagat. Pensava; encara explotará! Així que l’he apagat, i hem tornat tots dos a casa sobre la grua. 

Tachan! Benvinguda al món dels conductors Xènia! I això tot just acaba de començar. Ara només espero que el mecanic tingui pietat de mi quan em doni la factura :_(

 

Categories
Cotxe

EL TIIINC!!! EL TIIINC!!!

Que fort! Feia molts dies que no em ficava davant la pantalla del pc, per això no havia escrit res encara… Però realment, sóc la persona més feliç que existeix sobre la faç de la Terra, i sobre totes les galaxies conegudes i per conèixer. Tinc aquesta sensació. L’exàmen va ser dimarts. Avui és divendres. En cap instant m’ha desaparegut el somriure de la boca. Encara estic flipant.

Dimarts li van haver de canviar la bateria al cotxe (clar, desde desembre… s’havia descarregat), però dimecres ja el vaig agafar! Els carnets provisionals estàn tardant més que els de veritat (uns 15 dies), pero li vaig preguntar al profe que em pot passar si m’enganxen sense el carnet… i em va dir que com que el tinc aprovat en aquella data, com a molt una multa. Amb tot lo que porto gastat… ja no ve d’aqui! Hi ha coses que no tenen preu, i les ganes em podíen… i em poden.

Ahir al migdia vam anar a Gran via2, avui a Barnasud (en l’estona que tenim al migdia per dinar), i clar, els dos dies ens hem perdut, però és genial. Estic agotada perquè vaig tot el dia donant salts d’alegria pensant en el instant en que tornaré a agafar el cotxe, i quan l’estic conduint… ufff! No sé com explicar-ho… és un sentiment de poder, independència, responsabilitat, control… genial. Increible. M’encanta.

Juuuuuuuuuun, on està la tira? S’ha caducat, segur xD Tant de temps…