Arxiu de la categoria: Feina

S’acabó la tranquilitat!

"Xènia, saps on està el carrer Velàzquez?". "No pas". ""Doncs tanca l’oficina i ves a buscar-lo que a les 19h haurás de portar clients perquè vegin el pis".

Queeeeeeeee?! Pam! Tal cual! Així de facil, no? Això em passa per queixar-me d’aburriment! Amb lo tranquila que estava jo… Però si jo no serveixo per vendre!!! Déu meu senyor, dona’m forces per saber que dir…

"A partir d’ara tu també farás visites, que aquí no donem abast".

Clar que no doneu abast home de Déu, si teniu una sola comercial per 4 oficines! Tot per empenyar-vos amb els putus contractes mercantils de merda…

"Tindré contracte mercantil com la comercial?". "No, t’he renovat el teu, com a secretaria, per 9 mesos més".

9 mesooooos?!?! Diooos! Si jo no he aguantat més de 6 mesos en CAP empresa! Me’n hauria d’alegrar per això, no? Se suposa que l’estabilitat és positiva. No ho sé. Ja he fet una visita, i encara no he reaccionat; massa moviment de cop. Estic en trance. (@_@ titto nanno…)

 

Tenemos chica nueva en la oficina!

Ara feia dies que no m’aixecava a escombrar, i avui, al passar amb l’escombra per darrera de la taula abandonada, per on no passa mai ningú, he notat una presència.

Primer semblava un pèl creuant-me la cara, però ràpidament m’he adonat de que era molt més fi, i que no me’l podia treure. Argh!!! M’ha agafat picor per tota la cara i per tot el cap!! I clar, ja temiendome lo peor, he aixecat la vista cap al sostre. Efectivament. Allà just a la cantonada, estava ella, amb el seu cos petit i les seves potes extra-largas… Mirant-me amb els 8 ulls que m’he imaginat que deuria tenir… Eeeecs! He de treure això de l’oficina!!

Bueno, aquest ha estat el primer pensament, però seguidament ha arribat el segón; Xènia, tu no t’atreveixes a tocar-la, no t’enganyis… Això, atines malament, comença a correr pel sostre o per les parets, i el festival que es lia! Llavors ha aparegut el tercer pensament; que la mati la dona de fer feines! Que a la pobre sempre li toca fer la feina bruta (pq la neta, ja la faig jo). Però el quart pensament ha arribat sense demanar permís; com la matem i vingui tota la familia al funeral, serà pitjor el remei que la enfermetat… Quan estàva a punt d’aparèixer el cinqué pensament, ella ha parlat. "Uns cervells tant grans i tant mal aprofitats… Tot el sant dia pensant en tonteries… Aquests humans…".

Ens hem fet amigues. M’ha dit que es diu Fransis. Hem arribat a un acord; jo li deixo la cantonada posterior esquerra per viure, i ella es menja els bitxos que entrin a l’estiu.

 

La vida és un mistèri

La feina perfecta? Aquella on vas a la teva bola, sense jefes, sense pressions de cap tipus, sense feina, tot relax i tranquilitat. I perquè quan un aconsegueix l’ideal deixa de ser un ideal?

Estic sola a l’oficina, sense jefes, sense pressions i sense feina. Sense gens ni mica de feina, ni responsabilitats, ni preocupacions. Els primers dies era un somni fet realitat, però ara cada cop és pitjor. Ja no sé que fer:

Llegeixo, faig sopes de lletres, frego, rego les plantes… Torno a llegir, torno a fer sopes de lletres, torno a fregar, torno a regar les plantes… I així estem; amb l’oficina como los chorros del oro, i les plantes innundades pobretes.

I que passar el dia sense humans al voltant, no és bo pq acabes parlant sol (amb la planta o el mocho en el millor dels casos). Massa temps per pensar. Massa estones esperant a que passin les hores. Perquè quan volem que el temps passi ràpid avança més lentament que mai, i quan volem que s’aturi passa volant?? Perquè les galetes es posen toves i les madalenes es posen dures? Perquè tot junt s’escriu separat i separat s’escriu tot junt? (Jun xD) Perquè les sopes es refreden i els granizats es calenten? Els pingüins tenen genolls? La vida és un misteri…