Categories
Fets

Amic invisible

Alguns anys seguits, hem fet entre la gent que formem la colla d’amics, un amic invisible de pongos.

Jo em pensava que aquesta paraula l’havía inventat una amiga de la colla, concretament, pensava que se l’havia inventat la persona que em va explicar el significat quan jo encara el desconeixía (digue’m simple!), però no és així! Resulta que l’any passat el centre comercial l’Illa Diagonal, també va fer un concurs de pongos.

Doncs pels que no heu sentit mai aquesta paraula, un pongo és una cosa que, en el moment que te la regalen, penses… “Ufff… esto donde lo pongo?”. És un significat molt diferent al que dona la RAE.

Aquest any hem decidit fer un amic invisible diferent!!! Un regal fet per nosaltres, amb les nostres propies mans, dedicant el temps necessari a aquest amic fantástic que ens hagi tocat, i omplint el nostre temps i la nostra manualitat amb tot el carinyo i l’amor possible!

Les premises son no gastar més de 10€ en material, i que no sigui un “pongo”, és a dir, que tingui alguna utilitat. Sembla una muntanya al principi. Quan agafes el paperet amb el nom de la persona que t’ha tocat, la muntanya es una mica més baixa. Quan busques idees i més idees per google, la muntanya és a part de més baixa, més petita. Quan decideixes el què faràs i compres el material, la muntanya és gairebé inexistent. Quan t’hi poses de ple, amb tota la taula escampada de coses, tots els colors, la goma, el llapis, la música de fons sonant… La muntanya s’ha transformat en un llac preciós i blau, un espai de benestar i relaxació.

Després del subidón, arriba el moment en el que acabes la obra d’art, i llavors, es barregen dos sentiments: la satisfacció (d’haver-ho acabat i veure que ha quedat molt xulo) i la nostàlgia (d’haver-ho difrtutat).

Si no sabeu que fer per l’amic invisible, us ho recomano!

O, si de cas, espereu al dia 18/12 (que és el dia en el que ens donem els regals), i segons el que em toqui rebre, us confirmo si us ho recomano o no!

 

 

 

 

Categories
Fets

Gimnás!

Mai es pot pensar res de forma rotunda, ni dir “aquí no penso tornar”, ni “aixó no ho tornaré a fer”. El mon, al ser rodó, dona moltes voltes!!!

Fa 3 anys que intento apuntar-me a un gimnás. Un cop fins i tot em vaig comprar els pantalons, les bambes i la motxilla, però després no em vaig arribar a apuntar. Pensava… Xenia, no hi anirás!!! I clar, amb aquest pensament no es pot anar gaire lluny…

Saps quan et falta només “un pequeño empujoncillo”? Doncs la setmana passada, el vaig tenir. Una super oferta amb el preu em va fer pensar… Bueno si no hi vas, només perds 22€ (i no 60€ com em va passar l’altre cop!). I sabeu que??? Que estic super contenta!!! Ja no me’n recordava de la sensació que té un després de fer esport. Brutal! Una cosa es que t’ho recomanin (tothom ho recomana fer esport), però l’altra cosa és sentir-ho.

Visca la crisis! I visca les super-ofertes! I visca fer ja d’una vegada per totes, les coses que fa 3 anys que vols fer!

Categories
Fets

Sorpresa

P- UUUUH PEEERO QUE ES AIXÒ???”
Acaba de dir el pastelito, que està a la galería… Jo que estic al menjador, m’espanto. L’ultim cop que va dir aquesta frase, teníem una “cucaracha” del tamany d’un dit gros del peu, ofegada al cubell de fregar. Era tant gran la tía, que tenia fins i tot la boca oberta. Fastigós, molt sorprenent. Tant, que no la vam treure fins passats 4 dies perque tothom la veiés.
X- “Que passa pastelito???”
P- “Mira! Que es aquesta pilota???”
I em treu una pilota, que més que pilota, té forma d’una gran patata imperfecta d’aquestes plenes de bonys, però gran. Molt gran!
X- “No ho sé, seràn kleenex, no?”
P- “Home però… tants? Ademés… Mira… És com negre per dintre”
I comença a obrir la patata imperfecta…
X- “Doncs no ho sé… Fa pudor?”
P- “Mmm… No… Aaala, mira… (llegeix) juuunio… Ostiii!!! Es el contracte que havíem perdut!!”
Jajaja! Resulta que hem llogat una casa rural per passar les vacances aquest estiu, i havíem perdut el contracte… Doncs ja està, ja l’hem trobat!!! :D
Categories
Fets

Entrevistes

És curiós, interessant i fins i tot divertit.

Avui tenim la segona entrevista per agafar a algú pel pis. La primera va ser una noia, comercial, pijilla… Descartada.

El d’avui és un noi, al telèfon se sent una mica garrulo… Però no descartem encara. Esperarem a fer l’entrevista.

És molt fort la gent tarada que hi ha pel món. Ahir ens va contestar al anunci, un noi, del Congo, dient que el seu pare era traficant que va acabar morint, que sa mare s’havia mort també, i que en su lecho de muerte, son pare, li va recomanar ingresar els diners a Espanya (els de la herència), i que si el deixavem viure amb nosaltres, ens donaria una part d’aquest benefici (que son 12.000 dolars… ni idea a quant queda en euros).

Això és pitjor que quedar amb algú d’internet… Més que res pq no és estar amb akesta persona una estona… es que viurà a la mateixa casa que nosaltres…

Categories
Fets

Oferta habitatge!

 

Ja m’ho semblava a mi que amb massa calma anàva…

Ella va ser la que ens va animar a tots… I ara, oficialment… s’ha rajat.

"Que no pintes les parets? Que no portes el llit? Que no et quedes a dormir?" Sempre les respostes eren lentes i repensades…

Ara estem buscant a algú altre per aprofitar les 4 habitacions i poder seguir pagant els 150 euros per persona. Si busqueu pis a bon preu i amb bona companyia… aviseu!

130 metres quadrats, 4 habitacions, 2 banys, 1 balcó, 1 menjador estupendu i enorme, 1 cuina, 1 galeria amb rentadora i safreig, 1 terrat comunitari… I a pagar son 150 mes aigua i llum. Stem al costat del ajuntament, super cèntric, i el poble es St Vicenç dels Horts, comunicat amb ferrocarrils catalans i bus.

Qualsevol cosa… deja un mensaje chiquiting!

 

 

Categories
Fets

La iaia

La iaia és estupenda.

Es la millor del món mundial. Ara cada diluns em fa dos tuppers amb menjar. Em truca desde el seu mobil estupendu; T’he fet carn! T’he fet col! I cap alla que vaig!! Ella està feliç perqué així em veu. Sempre es queixava de que no la truco ni la vaig a veure mai, i de que ja no me’n recordo d’ella… Segur que no ho pensa de debó. Me l’estimo tant tantissim…

Pobreta quina poca vergonya que tinc… Abans del dilluns que ve, l’aniré a veure, abans de que m’hagi de trucar ella,  i xerrarem molta estona. Sempre ric tant! És la millor.  Li explico el que faig i el que em preocupa, i sempre té els consells més sabis*. Tenim molt que aprendre dels nens, pero jo penso que també tenim molt que aprendre dels avis.

La iaia és estupenda.

 

Categories
Fets

Kins nervisss!

 

Es que tinc tants nervis que no puc ni respirar amb normalitat. Es com si l’aire se’m quedés a mitjes, i abans d’expulsar tot el que tinc dins, ja estigués inspirant de nou. No em puc relaxar per menjar, ni tampoc per conduir, ni tant sols per enviar un sms informatiu normal. Tot està carregat d’eufòria, d’emoció, de felicitat, i d’una força brutal que jo no sé pas d’on surt, ni com és possible que surti (ni tampoc on s’amaga quan estic de baixón i la busco!)

Aquesta tarda he anat a comprar el llit i la taula pel pc. Com que vaig accelerada, ho he anat a mirar a dos llocs, i com que el segón era més barato; ho he comprat. M’he flipat, i els he demanat que m’ho portin dilluns que ve. Dilluns!!! Encara que de treure els trastos que hi ha a l’habitació, posar-los al container, i pintar les parets!!

Demà al matí vaig a comprar la pintura. Volia pintar una paret de cada color, pero és massa feina estar precisant a totes les juntes. Tota del mateix. Encara no sé quin… Però serà tota del mateix. Potser blau… o taronja… o verd… o lila… Buf, no sé si estic en condicions de prendre una decisió tant important en el meu estat de flipadesa que porto a sobre. Potser un relaxant anirà be…

 

Categories
Fets

Marxar

 

Brutal! Fantastic! Estupendu!

Tinc uns nervis per tot el cos desde fa 3 dies, que provoquen en mi, entre un stat de shock i un subidón d’adrenalina barrejat amb un flotar pels núvols i finalment un sentiment de "encara no m’ho crec".

M’independitzo!!!

Jo. La Xènia. Independitzada. Independitzada YA!

Aprofitant el dinar familiar d’avui, ho explicava a tots; la iaia deia que no aguantaré ni un mes, la tata em recomanava que no pinti una paret de cada color (pq es un coñazo les juntes), l’altra em desitjava "sort en l’aventura", i mentre ma germana i ma mare es sortejen l’espai de la meva habitació per posar els seus trastos, jo encara flipo de que això sigui real.

M’està encantant això. Lo pitjor serà estar lluny de ma germana… Pero ja la raptaré!

 

 

 

 

Categories
Fets

Cuba!

Primer treure’m la pols i les terenyines…

I ara… Per feina!

 

Un bon dia, ma mare em comenta la idea de marxar de vacances a Cuba. Fantastic! Emoció intriga, dolor de barriga… Nervis, maletes, hores de viatge…

Tot estupendu i fantàstic. Les terres d’allà, increibles, les platjes, millor encara, i la gent, millor que les dues anteriors juntes (sí, vaig conèixer un cubano).

Tornem. Li explico a la meva amiga Raquel lo genial que ha sigut tot, i fa; "perquè no anem nosaltres dues al agost?". Siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!! Fantaaaaaaaaaaaaaaastic!!!! (Merci halcon viages, por esos 6 meses sin intereses)

Ara que sé el que és, el que hi ha, i tinc la certesa de lo increiblement bé que ens ho passarem, tinc el doble de nervis, el doble de emoció, el doble de intriga, i el doble de dolor de barriga.

Tot estupendíssim, i fantastiquíssim… o casi.

Els vincles afectius amb el cubano, creixen per moments. El primer cop va ser algo impactant i sorprenent, pero ara ja el segón, va ser de boig.

I ara no em ficaré a fer un discurs cursi sobre l’amor, però el que sí es cert, es que no pots dir mai "de este agua no beberé" perqué… Per boques, pam. Ets la primera que hi acabes bebent.

Jo sempre deia; "mai em casaré".

 

Categories
Fets

Planificant…

 

La idea era, que, com que plegàvem totes dues molt aviat, anar al gimnàs a les 6 de la tarda i recuperar totes les hores que no hem fet aquesta setmana mentre feiem petar la xerrada tranquilament. Però les coses van com van i no com les planifiques;

Aquest parell de protagonistes de Nissaga de Poder, s’han emocionat tant, que el primer que hem hagut de fer al veure’ns, ha sigut anar al ambulatori a buscar la pastilla del dia després.

Feia dos dies que a ella li havia marxat la regla, amb lo qual la probabilitat era gairebé nula, però la situació ja es prou complicada… Com perquè apareixin complicacions adicionals… Així que l’he acompanyat.

Hem aparcat el cotxe davant de la porta d’urgencies; un carrer amb una pendent cap amunt increible, amb els 4 intermitents.

Pensava que li la donarien al taulell que hi ha i prou… I no. L’han fet esperar, i s’ha hagut de visitar amb la doctora, que li ha fet unes quantes preguntes, li ha regalat un condó, i li ha fet prendre les pastilles.

Vinga, que ara si que podem anar al gimnàs, tampoc és tant tard… Som-hi.

Arribem al cotxe, i en tenia un aparcat just darrera. A sobre la co-piloto estava dins. "Merda, ja voràs que li dono ara al arrancar amb aquesta pedazo de pujada que hi ha… I tindrem bronca". L’arranco, puja 30 centimetres, i en baixa 50. Oh oh…

"Tranquila Xènia… va, tu fotali a tope". L’arrenco… pujo 40 cm, i el cotxe es para. Pero no es para de… calar-se, no. Es para d’una altra manera. De sobte. De forma incontrolada i incoherent. Que li passa? Ostia!! Pq s’encén la llum aquesta de la gasolina?! Si n’hi havia!!!! Haurà sigut per estar el cotxe en pendent i se n’ha anat tota cap a sota o que? ¿?

Tenim davant nostre, just a uns 7 metres, una corba a la dreta  que fa pla. Vinga, hem d’arribar-hi. Cada cop que intentava arrencar, suàvem mentre cridavem "vaaaaaa, si us plau si us plau si us plau!!!!!! va va va!!!" i… plup. Es tornava a parar. Vinga tornem-hi… "Vaaaaaaa! Aiaiaiaiaiai!!!!… plup." Clar, cada cop d’akests pujavem algo, però de tant en tant hi havia una baixada on perdiem tots els centímetres que haviem aconseguit pujar. La co-pilot del cotxe de darrera es deuria estar pixant. Mare meva, quan ho hem aconseguit… Quan hem aconseguit posar el cotxe en plà… Uf! Hem respirat taaaant profundament!!

Vinga, ara sí… Som-hi cap al gimnàs!! Primer anirem a posar gasolina amb el diposit ple per si de cas… Però encara tenim força temps.

Posem gasolina, i de camí… Sona el mobil.

"Pastelitoooooooooo com estaaaaaaaaaaaaaaaas!!!"

"Ai Xènia el que ens ha passat…"

"Que passa? Que ha passat??"

"Saps que haviem d’anar a Huesca a esquiar no? Doncs de camí… Quan anàvem per la Cerdanya… S’ha enfonsat el pedal del embrague i no tornava. S’ha trencat. Hem hagut de trucar a la grua, pero clar, no hi cabiem tots, aixi que als altres ens han pagat un taxi i ens han deixat a quí a la Nissan on arreglaràn el cotxe… I estem tots tirats… Tu per on estàs?"

"Jajaja!! Que tarats! No t’amoïnis, que ara us vinc a buscar!"

Ole ole!! Toootes les desgràcies juntes! I sort que no hem dit allò de "es que nada puede ir peor ya"; perque sinó fijo que es posa a ploure.

Quan hem arribat i els hem vist allà amb totes les maletes i la cara de frustració, no hem pogut fer res més que riure. Tenien moltes ganes d’anar-hi, ja fa temps que ho estaven planificant, i sempre surgia un imprevist o un altre; i ara que semblava que per fi… Pam! Apreten l’embrague en un canvi de marxa i es queda enfonsat jajaja… Son coses del destí, no s’hi pot fer res, només te’n pots riure… Perque la veritat es que feien gràcia. Hem estat xerrant molta estona mentre ens explicàven l’aventura, i quan ja havien acabat practicament… Just en aquell moment, ve la germana de l’altre amb el cotxe.

"O_O Que fan aqui? Us venen a buscar?"

"Sí.. Es que no sabia que ell us havia trucat tb… Marxem que anem a carregar totes les maletes!"

Dish!

Realment, era molt tard, però tot i així… hem anat al gimnàs. Un dia agotador… Però el propòsit… Complert!