Arxiu de la categoria: Gràcies

Mama, ets única

Aquest post va dedicat a les mares (i a les iaies, evidentment, que al final, no deixen de ser també una mare!).

A les mares que tot t’ho diuen, que ho fan pel teu bé, que molesta… però que, en el fons; tenen raó.
A les mares que, per art de màgia, sense donar-li la més mínima pista del que passa; tot ho encerten.
A les mares que s’alegren increiblement moltíssim quan les vas a veure, i que de forma impulsiva i desmesurada, abans de marxar, et donen tot el que tenen al seu abast (i més!) perquè t’ho emportis i ho gaudeixis.
A les mares que pagaríen tot l’or del món perqué no arribés mai el moment de la despedida: Un moment molt tendre on, carinyosament, t’acompanyen a la porta, surten al replà (ajudant-te amb les bosses) a esperar amb tu que arribi l’ascensor, i quan arriba, esperen a que entris, i quan estàs dintre, esperen a que baixis, i quan estàs baixant, esperen a que desapareguis del tot, i quan has desaparegut del tot… Desapareix també un trosset petit del seu cor, i esperen amb il.lusió que torni a arribar el dia en el que de nou s’alegraràn increiblement moltíssim de que les tornis a visitar.

Dos àngels

Independentment de que Déu existeixi o no, del que no hi ha dubte es que hi ha àngels entre nosaltres, estàn camuflats i tenen forma de persona. Que com ho se? Perqué aquest cap de setmana ens hem topat amb dos.

Jo encara estic flipant. Dieu-me vosaltres que farieu si entreu al wc i us trobeu un parell de noies inconscients per terra. Com a molt dir "vaia pet que porten colega" i passar. Però ella va entrar, ens va veure, i no ens va deixar en tota la nit. Ens van treure d’allà i ens van estar cuidant com jo pensava que només una mama o un gran amic et pot cuidar. Desde tirar-nos aigua per espavilar-nos, fins a treure’ns la roba per arropar-nos dins del sac. Increible. Encara no sé perque ho van fer. Si els pobres havien anat allà a passar un cap de setmana romàntic! No recordo casi res, però el que no se m’oblida es que els repetia un cop i un altre "gràcies". I es que hi ha vegades que aquesta paraula queda curta. Molt curta. Tant curta que necessites dedicar-los un post al cuac, o una cançó al feedbac.

Laia, Carles, gràcies un altre cop. Si no arriba a ser per vosaltres no se pas on haguessim acabat ni com. Gràcies per la paciència, per la veu tranquilitzadora, per la serenitat que ens transmetieu i per cuidar-nos tant i tant, i sense conèixe’ns. Per la meva part, no penso beure més. Quan era abstemia no em passaven aquestes coses…

 

T’estimo profe!

Doncs… Després de cargar-me el retrovisor, el profe, sempre diu la seva. L’home passa nervis també, ell no és l’amo de l’autoescola, i per tant cobra tots els mesos el mateix, independentment de que aprovem o suspenguém, i clar, vol que aprovem! És una d’aquelles bones persones que fot bronques, si, no es queda gens curt; fot crits, si, de vegades sembla que et vulgui pegar i tot; però tot això ho fa perqué es preocupa, i perqué li afecten així de directament les coses, perqué no pot conduir per nosaltres, i perqué vol que ho fem bé.

Quan vam baixar del cotxe… Se’m queda mirant. "No em renyis, eh Juan?". Perqué ho veia venir. L’home s’acosta, i m’abraça!! Jajaja, jo crec que deuria estar pensant "Deu meu senyor, que aquesta noia no té remei!".

Els primers dies, els primers cops de suspendre, em volia canviar de profe perqué li tenia fins i tot por. Després li vaig començar a agafar un carinyo desmesurat. Ara no el canviaría per res món. Crec que és el millor profe que em podia tocar, i el dia que em donin el carnet (Pq algún dia me’l donarán, eh? Vulguin o no!), el trobaré a faltar com a poques persones he trobat a faltar; i mai mai mai l’oblidaré. Hi ha mil formes i maneres de conduir, i jo sempre tindré la seva, la que ell m’ha ensenyat.

 

Per la Mònica

Aquesta cançó és per dir, que ets millor que el Berti amb rastes,

que t’he trobat a faltar, tots aquests 5 anys "casada",

que quan estic malament, ets millor que una mama,

i que quan sé que ets feliç, t’ofegaria a abraçades…

 

La gent diu "de gran vull ser com vosaltres", i es que sóm un pack,

un pack enganxat; falten moltes experiències plegades…

Qualsevol idea… ahhh… l’excusa perfecta… ahhh…

per sortir de festa… ahhh… per saltar i fer gresca! (Tan tan tarantan!)

 

Aquesta cançó és per dir, que si surto amb tu de casa,

sé que res es pot torçar, només estar amb tu ja em basta,

que contra la depressió, ets millor que el xocolata,

i davant de tot això, no puc fer més que estimar-te…

 

La gent diu "de gran vull ser com vosaltres", i es que sóm un pack,

un pack enganxat; falten moltes experiències plegades…

Qualsevol idea… ahhh… l’excusa perfecta… ahhh…

per sortir de festa… ahhh… per saltar i fer gresca! (Tan tan tarantan!)

 

* No t’enyoro – Els Pets *

Gràcies!

Es que… és d’aquelles persones que t’omplen la vida d’instants de felicitat i et creen un sentiment d’agraïment permanent, que es transforma inevitablement en un carinyo enorme.

Moltes gràcies, Jun, pel Cuac!

M’havia quedat muda d’admiració de l’ambient que s’ha arribat a crear al Deu Vos Guard amb tantes noves idees i tants lectors nous, i no el volia trencar, però ara ja torno a estar aquí respirant al Cuac! *^_^*