Arxiu de la categoria: Homes

I més entrevistes!

 

És possible fer-se pesat en tant sols 10 minuts? Sí, és possible. És més, ahir el teniem a casa, fent "l’entrevista" per venir a viure al pis. No sabiem com fer-lo fora, i el tio no callava.

De fet no ser per què li diem "entrevista" pq d’entrevista no te res. No fem cap ni una pregunta. En tenim prou en veure com es mou i escoltar com parla la persona per veure que no ens agrada. O som molt exigents, o hi ha molta gent extranya pel món…

Abans del pesat, va venir un noi, aparentment macu, normal, jove, tb mig hippie… Però amb alguna cosa d’aquelles que dius… "ai, no sé que és, però té algo que no m’agrada…". Algo "fosc" com diu l’Arnau.

I es que "qui no te alls, te cebes"… I es que tampoc és fàcil triar un company de pis. De fet, penso que si no arribo a ser amiga de la que va marxar, i m’han de fer ells dos "l’entrevista", tampoc m’agafen.

La conclusió temporal, es que no agafem a ningú. Seguirem fent "entrevistes", però de fet… 200 euros al mes, tampoc és cap ruïna.

 

PD; Companys, no us ofengueu, escric només el que penso sense intenció de fer mal a ningú, i tot es rebatible, però avui ahir vaig arribar a una conclusió, i es que… No existeixen homes enamorats, existeixen dones manipuladores.

Contradiccions

Aquest apartat "homes" on vaig encalaixant els posts per temes, m’ha fet pensar en algo.

Homes? Diré "home"! I diré "home" perqué només és ELL el motiu de les rallades més profundes que he patit en la vida, perqué és ELL l’únic que m’ha provocat plorar de felicitat per la simple raó de tenir-lo abraçat i sentir-lo aprop, perqué és ell qui ha aconseguit treure’m el son per les nits, perquè em desperto a mitjanit repetint el seu nom, perquè és increiblement fantàstic te’l miris per on te’l miris, i perquè és del tot i totalment impossiblel, conèixe’l i no estimar-lo.

És per això que tothom l’adora, i és per això (i per moltes moltissimes altres coses) que tota la humanitat femenina i bona part del col.lectiu gay, voldría tenir-lo, per sempre, al costat.

Independentment del que fa i dels gestos preciosos que té, m’ha repetit que no vol res serio, però… Llavors m’he de sentir afortunada per poder-lo tenir aprop encara que sigui de tant en tant? Aparentment la resposta sería un SI. N’hi ha moltes que pagaríen per poder estar en el meu lloc. Moltes. I tot el que visc, ho faig amb els 5 sentits i es increible.

Però, amb el temps, pot canviar el "no vull res serio" per un "casa’t amb mi"? He de tenir tota la paciencia del món, fins que arribi aquest dia? I si el dia no arriba mai i estic perdent el temps i fent-me mal? Pq de fet, em fa mal quan em repeteix que no esta enamorat, em fa mal quan sé que ha estat amb una altra, em fa mal quan el sento tontejar, em fa mal quan el truco i no me’l agafa, i passen les hores i no em torna la trucada…

Quin dilema. No és fàcil.

 

Tens gana?

 

Llavors em truques. Ens passem la nit parlant perque quan em penjes, em tornes a trucar.

Ara tot és diferent. Te’n adones de que t’agrado més del que et pensaves. Tens ganes de tocar-me, de dormir amb mi cada dia abraçats. Em demanes que vingui. M’ho tornes a demanar. M’ho demanes si us plau. No vinc. Em preguntes si tinc ganes de veure’t, si tinc ilusió. T’ho nego tot. No vull res, no tinc ganes de res. Em dius que et faig mal.

I així a tu, se t’acaben els arguments i les forces per seguir insistint; i a mi, se m’omple el cap de dubtes i confusió.

Quan t’estàs menjant algo amb molt de gust, i t’ho prenen, mous cel i terra per recuperar-ho en aquell precís moment, però al rato, ho hagis recuperat o no, la gana marxa. 

 

Tot té un límit (… o no…)

 

De nou, al bell mig de una conversa normal, en un dia normal, en una situació normal, em deixes anar que no em vols fer mal, que no estàs enamorat, i que segurament no ho estaràs mai. De nou. De nou, vol dir que ja m’ho havies dit abans, i que segueixo aprop teu pq no et crec. I no et crec perqué els gestos i els fets que em demostres, m’indiquen just el contrari. I no et crec perqué molts dels altres cops, haviem begut. I no et crec perqué quan m’abraces noto que em sents. Però començo a creure’t.

Em dius que sempre construeixo castells a l’aire, que veig fantasmes on no hi son, em poses exemples reals de situacions que ja he viscut. M’expliques que tens al cap l’ultima noia amb la que vas estar, que tens una manca de carinyo, que jo omplo. Fa dues setmanes em vas dir que "ja havia passat el moment" amb aquesta noia. Estic agotada de tantes contradiccions. M’estic tornant boja. Canvies de banda constantment, pero saps que? Que hi ha una cosa que no la canvies mai de banda, hi ha una cosa que sempre mantens; que no estas enamorat de mi i que no ho estaràs mai. Llavors que estem fent? Aixó no s’aguanta per cap lloc. No vindré mes. Si tu no vols estar amb mi, jo tampoc vull estar amb tu.

 

 

Directes

 

I ara, submergit en la conversa, em deixes anar que t’encantaría que et digués i t’expliqués que estic enamorada d’algú altre pq t’agrada com t’explico les coses.

I em dius, en un altre moment diferent de la conversa, que potser tot és com el repte que té un nen quan vol aconseguir algo, i que no hi ha més sentiment darrera, que tot és atracció, i que no vols participar sent responsable en un sentiment més profund perjudicant-me. Que no sabries que fer si em posés trista i et demanés ajuda.

I també, més tard, em saltes que t’estic manipulant fent-te creure que acabarem junts com a estrategia per captar-te i acabar convencen-te de que vols estar amb mí. I més tard em demanes que et capti, i jo no vull captar-te. Vull que et captis sol. Que les coses o es senten o no es senten; tampoc és tant dificil!

 

No m’agrada

 

No m’agrada. No m’agrada quan em dius "es que em tens idealitzat". No m’agrada quan em dius "la vaig deixar perque, tot i ser perfecta, vaig deixar de sentir". No m’agrada quan em dius "no m’agrada fer plans a llarg plaç". No m’agrada quan em dius que el dia que vas estar enamorat, la vas deixar perque et vas cagar. No m’agrada que estiguis segur de que estic boja per tu.

Hi ha moltes persones al món que valen la pena. No ets millor ni pitjor que ningú. M’encantes, i m’encantaria que volguessis estar amb mí; però no vull estar amb algú que no vol estar amb mí. Puc viure sense tu. El que passa es que no en tinc ganes.