Categories
Coses de la vida

Carretera

Aquest matí m’ha passat una cosa molt extranya, que m’ha encantat.

Ahir van començar els “coles”, i amb ells, van començar també les caravanes. Doncs avui, en el trajecte cap a la feina, i just enmig d’un “parón-caravanil”, m’he parat a observar la cara de la gent. Hi ha gent que va molt estressada, canviant d’un carril a l’altra sense adelantar gens de recorregut. Hi ha gent que va molt adormida amb les marques del llençol encara a la cara. Hi ha gent que rondina i es fa mala sang per la impotencia de no poder apretar l’accelerador tant com voldría. I hi ha gent que és feliç, i va rebossant felicitat i contagiant-la a qui es vol empapar.

Ha sigut concretament un camió, que estava en el carril de més a la dreta possible. No tenia cap pressa. Portava un llibre, i com que alló estava paradíssim, l’estava llegint a sobre del volant. Jo el mirava de perfil, perqué estava un carril més a l’esquerra, i m’he quedat mirant-lo sense poder apartar la vista, perqué portava un nas de pallasso!

I com que el vermell es el color que més es veu, m’he fixat primer amb el nas de pallasso, però no s’acaba aquí la descripció. També portava unes ulleres enooormes de color fucsia amb brillantets. I no eren enooormes de les que es porten avui dia grans… Eren enooormes en plan “pepe gafez-que-mala-zueeerte-chato!”.

En aquell moment, ell ha notat la meva mirada, ha aixecat la vista del seu llibre, i m’ha mirat directa. Llavors m’ha senyalat amb el dit, obrint la boca teatrelitzant sorpresa, i m’he hagut de riure.

Ell ha sigut conscient de que tenía la meva atenció captada, i ha començat a gesticular de forma molt còmica, posant-se les mans al cap veient la gran caravana que teníem per tot el voltant. Se’n enfotía! Jo no podia treure’m el somriure de la boca.

El meu carril ha començat a accelerar, i m’ha fet molta pena perdre’l del meu costat. Aquest tipus de persones, son les que a tothom vol tenir aprop.

Categories
Fets

Gimnás!

Mai es pot pensar res de forma rotunda, ni dir “aquí no penso tornar”, ni “aixó no ho tornaré a fer”. El mon, al ser rodó, dona moltes voltes!!!

Fa 3 anys que intento apuntar-me a un gimnás. Un cop fins i tot em vaig comprar els pantalons, les bambes i la motxilla, però després no em vaig arribar a apuntar. Pensava… Xenia, no hi anirás!!! I clar, amb aquest pensament no es pot anar gaire lluny…

Saps quan et falta només “un pequeño empujoncillo”? Doncs la setmana passada, el vaig tenir. Una super oferta amb el preu em va fer pensar… Bueno si no hi vas, només perds 22€ (i no 60€ com em va passar l’altre cop!). I sabeu que??? Que estic super contenta!!! Ja no me’n recordava de la sensació que té un després de fer esport. Brutal! Una cosa es que t’ho recomanin (tothom ho recomana fer esport), però l’altra cosa és sentir-ho.

Visca la crisis! I visca les super-ofertes! I visca fer ja d’una vegada per totes, les coses que fa 3 anys que vols fer!

Categories
Coses de la vida

Feines

He treballat de taaantes coses… que sempre he volgut fer un llistat i mai he trobat el moment… a veure si em surt tot:

  1. Programador de webs
  2. Professor de JavaScript
  3. Monitor d’Esplai
  4. Animador infantil
  5. Dissenyador Flash
  6. Gerent de Resturant
  7. Caixer (de caixa d’Estalvis)
  8. Professor de informàtica
  9. Venedor de pisos (Don Piso)
  10. Gerent d’una empresa d’excavacions
  11. Escriptor
  12. Guionista, tècnic de so i locutor de ràdio
  13. Socorrista
  14. Consultor de Marketing Online
Em deixo alguna cosa… ja aniré ampliant…. i cada professió es mereix un post… ja els aniré penjat ;)